Orígens i evolució del club
A principis del segle XX, l’empresa tèxtil Filatures Fabra i Coats, situada a Sant Andreu de Palomar, va veure la necessitat de fomentar l’activitat física i el benestar entre els seus treballadors. En uns terrenys propers al passeig de Santa Eulàlia, actualment coneguda com Rambla de Fabra i Puig, l’empresa va desenvolupar instal·lacions esportives d’ús exclusiu per al seu personal. Així, l’any 1922, va néixer el Club Esportiu Filatures. Aquest club va esdevenir ràpidament l’etern rival de la UE Sant Andreu, especialment destacat entre els anys 30 i 70. Al costat del club de futbol, van sorgir altres seccions esportives, incloent el tennis, tennis taula, bàsquet masculí i femení, escacs i petanca. Els jugadors, majoritàriament empleats de la mateixa empresa, competien vestits amb samarretes de fons blanc amb ratlles negres i pantalons negres, simbolitzant els colors corporatius de la filatura.
El Club com a centre social i esportiu
El club no només es va centrar en l’esport, sinó també en ser un punt de trobada social i de lleure per als empleats. En un llibret commemoratiu editat el 1947, en motiu del XXV aniversari del CE Filatures, es reflecteix l’ànima fundadora del club: un espai destinat a fomentar el benestar del personal, sense distincions de classes ni categories i sense cap despesa per part dels empleats. El camp d’esports, instal·lat en els terrenys propietat de la companyia, anteriorment part de l’antiga fàbrica Vapor del Fil, es va convertir en un símbol d’integració i orgull per a la comunitat de Sant Andreu. L’any 1954, la inauguració de la piscina va afegir un nou element al complex esportiu, destacant-se com un reflex de la modernitat i de l’esperit esportiu que l’empresa volia transmetre.
Transició i reinvenció
Amb l’arribada de la guerra civil espanyola el 1936, les instal·lacions van tenir un paper diferent, utilitzant-se com a camp d’entrenament per les milícies abans d’anar al front. Acabada la guerra, les instal·lacions van seguir tenint un ús cívic important, incloent les commemoracions franquistes del 18 de juliol. Amb el temps, el club va canviar el seu nom a Club Deportivo Fabra y Coats, mantenint la seva identitat fins als anys 1960. El terreny de joc, amb unes dimensions de 93 x 50 metres, va veure augmentar la seva capacitat fins a 4.700 espectadors. A partir del 1965, el camp va ser l’escenari dels partits de l’Atlètic de Catalunya i més tard del Barcelona Atlètic. A la dècada dels 80, amb la construcció del Miniestadi i la Masia, el club presidit per Josep Lluís Núñez va decidir abandonar el camp. Entre 1985 i 1987, els terrenys van ser venuts al Club Natació Sant Andreu per 263 milions de les antigues pessetes, qui va procedir a enderrocar les tribunes per construir un nou complex de piscines.
